Showing results by narrator "Sonia Román" in All Categories

En Fumeres és un drac amb molts fums i que a causa del seu caràcter es converteix en un ésser solitari; i estar sol li fa venir molta son. I així, entre dormideta i dormideta, han anat passant els anys! Quan en Fumeres es desperta, res no és ja com ell ho recorda. El segle xxi no és un lloc per a un drac. O potser sí?

A través dels preparatius d’un sopar de retrobament, assistim a la reviviscència de les experiències iniciàtiques de la generació que va combatre contra els estertors del franquisme: l’arribada a la ciutat, el descobriment del sexe, les inquietuds vitals i artístiques, els embolics de la política… Al mateix temps que un retrat d’aquell moment històric, la novel·la mostra també la diversitat dels camins que emprenen els personatges, la distància que els separa, el passat que els lliga i la pervivència dels morts.

Som a lany 1553. En Max, un jove tan atractiu com estafador, senamora d una de les dames de companyia de Lady Jane Grey, cosina del rei Eduard VI. La Margaret, la jove dama, sembla correspondrel. Disfressat de noble, en Max assisteix a les noces de Lady Jane per ser a prop de la noia. Un fet inesperat, però, trasbalsa la cerimònia. Una enigmàtica dona apareix de sobte i formula un misteriós presagi a la núvia.

Un any abans de la seva mort, Franz Kafka va viure una insòlita experiència. Al parc Steglitz de Berlín va trobar una nena plorant perquè havia perdut la seva nina. Per calmar a la petita es va inventar una història peculiar: la nina no s’havia perdut, se’n havia anat de viatge, i ell, convertit en carter de nines, tenia una carta que li portaria el dia següent al parc. Durant tres setmanes, Kafka escriu aquestes cartes com si es tractés de qualsevol de les seves obres immortals aconseguint així crear un autèntic món de fantasia.

En Nil passarà els últims dies de vacances al poble dels seus avis i no es pot endur la bicicleta. Està segur que s'avorrirà. Fins que troba una nota misteriosa de Joan el LLarg, escrita fa molt de temps, que indica el lloc on hi ha un tresor amagat.... Un tresor en un poble minúscul i desconegut? La seva veïna l'Alba l'ajudarà a trobar molts tresors, no només el de Joan el Llarg.

El tiempo, en esta novela, fluye en dos direcciones: una, contra corriente, que es la que sigue el salmón en busca del lugar que le vio nacer. Otra, la del agua, que como la vida de Marieta avanza a trompicones mientras ella nos la cuenta. Malcasada en España por sus padres adoptivos, esta portorriqueña de origen se ha convertido en una profesora universitaria que, con ocasión de un congreso de su especialidad, regresa un día a San Juan de Puerto Rico.

Y mientras coloreaba, de vez en cuando volvía la cabeza a la izquierda, a la derecha, como esperando ver una mariposa roja o una de esas flores no sabe por qué llamadas diente de león que cuando se secan se vuelven ligeras, para que un poco de viento o un soplido permita la dispersión de sus semillas y entonces parece que las flores vuelan. Miranda no iba a verme, yo no podía dejar que me viera, pero tampoco iba a irme, ni muchísimo menos: tenía qie contarle algunas cosas.

Una plaza de una gran ciudad sin nombre cobra vida con su tranvía circulando alrededor. En este escenario minimalista se desarrolla una historia que circula alrededor de las pasiones y los temores de los residentes locales.

Laureano ha tenido un accidente y debe pasar sesenta días en casa con la pierna escayolada. Al colegio llega Romina, una niña nueva, y ambos entablan una peculiar relación a distancia. ¿Se puede conocer verdaderamente a alguien... sin conocerle personalmente? Una deliciosa historia que enseña cómo, muchas veces, lo que impo rta es aquello que uno puede mirar y conocer en el interior de otra persona.

Irina es una niña que vive en un orfanato, en el Polo Norte, y siempre está pintando flores y peces. Pero un buen día una señora viene a buscarla. La adopta y se la lleva a vivir con ella a Madrid. Irina pronto se acostumbrará a la vida en la ciudad, y será feliz. Pero de pronto, un día, un dolor intenso en las piernas la obliga a guardar cama. Su madre sabe que ese mal repentino tiene que ver con su origen, e inician un viaje de vuelta al Polo Norte....

En el corazón del barrio Gótico de Barcelona se encuentra el Café de la Luna, un lugar mágico situado en ese umbral indeterminado que existe entre la realidad y los sueños. Allí se dan cita a diario antiguas estrellas de relumbrón, escritores y lectores, hombres estatua y hasta algún que otro duende que, al amparo del benef icioso y sensual influjo de la luz del plenilunio, desgranan sus historias de pequeños éxitos y fracasos. Amores y soledades, el inevitable paso del tiempo, las oportunidades que se van para no volver?

Con una acertada mezcla de lenguaje lírico y coloquial, "Lenguas vivas" disecciona a los personajes que pululan por el mundo de su protagonista, que diserta sobre la condición humana con desparpajo, ironía y ternura. Es una novela que se lee con sorpresa, gozo y alegría... "Cuando me miro así los ojos son dedos y no me toco. Siento la carne por dentro.

Algo le ocurrió a Martina el 4 de diciembre. Desde entonces busca la furia, la actitud o cualquier otra cosa que le permita no traicionar su código. Tiene dieciséis años y ningún lugar al que pertenecer, pero encuentra en el rock el principio de una historia mientras Alice Cooper la mira desde el tejado, cuando el punk es un estado de ánimo y herirse no significa dar la razón a los responsables de todo esto sino, al contrario, decir que existen quienes no temen perder algo para poder vivir...

Emilia Prados, jefa de tripulantes de un AVE, es la encargada de que el servicio a bordo del tren funcione a la perfección en un mundo hilarantemente imperfecto. Para ello cuenta con un variopinto grupo de auxiliares que deben atender a un montón de pasajeros de todo tipo. Según So Blonde, "Azafata AVEnturas" surgió de escuchar las anécdotas e historietas de sus amigas y compañeras de gimnasio que se dedican a esta profesión.

Aquest recull de contes té una temàtica comuna: la mort. Tracten amb profunditat el tema de la mort i no ho fan des de la perspectiva dels vius, de manera realista, sinó que van més enllà, i fins i tot els mateixos morts expliquen les reaccions dels vius. Amb un principi prometedor, combina elements reals i elements fantàstics en històries que fusionen la descripció costumista amb el simbolisme religiós del present, passat i futur.

Sofía es una mujer muy especial, quiere ser escritora, está casada con un militar al que no ama, se siente atraída por un apuesto sacerdote y tiene un amante ocasional. Esta novela sigue la estela de Nada te turbe: historias frescas y divertidas sobre mujeres irrepetibles con un sano punto de locura y más intensas que Bridget Jones. Lavinia Truman, pseudónimo con el que Susana Pérez-Alonso firma sus novelas rosas, vuelve una vez más para poner patas arriba las convenciones sociales.

Maxi, un niño de 6 años, quiere ser aventurero cuando sea mayor.Para ello necesitará armarse de valor y superar las dificultades cotidianas de la vida. Y, sobre todo, para salir ileso de sus peripecias deberá ir provisto de algo más.¿Estará preparado ya para dar el salto y convertirse en un gran trotamundos? Una deliciosa historia que ensalza el valor de la amistad y cooperación.

L'Andrea, una adolescent rebel i conflictiva, és expulsada de l'institut i la seva mare, que ja no sap què fer amb ella, decideix enviar-la a passar una temporada amb els seus avis als Pirineus. Uns avis que l'Andrea no coneix, uns avis amb qui la mare no té tractes i de qui tant l'Andrea com el seu germà saben que no poden preguntar res. Però l'Andrea intueix que als Pirineus s'hi amaga alguna cosa més que uns avis que no coneix, intueix que s'amaga el gran secret de la seva mare, i per això s'hi deixa portar.

Aquest llibre és una novel·la sobre la infància i els records, un meravellós text que ens farà viatjar en el temps i en l'espai mitjançant petites diapositives endreçades amb cura. Les vivències són tan exquisides que serà fàcil sentir les emocions de la protagonista, des dels seus genolls pelats recoberts de pols i sang fins a aquella sensació de pèrdua que sentíem quan ens acomiadàvem del nostre darrer dia de vacances; també viatjarem a una Barcelona on al Parc Güell hi jugaven els nens fent volar estels al turó de les Tres Creus, i on podíem agafar el tramvia trenta-nou per baixar de la Plaça Rovira a la Barceloneta.

La soledat té arestes punxegudes, cares fosques o lluminoses, però també és l’àmbit des d’on es té la necessitat, potser l’obligació i tot, de donar respostes a tot el que ha estat i és la vida, i també al que hauria pogut estar. Els protagonistes d’aquests deu relats, gràcies a la destresa argumental i narrativa de Mercè Foradada, es miren al mirall amb ànims ben diversos: la dolçor d’una vellesa assumida, l’aspror d’un desengany que no s’accepta, l’amargor del rebuig, l’enveja del prepotent, la rebel·lia de qui vol ser recordat, la creativitat de l’inconformista o l’aïllament d’una sequoia de Califòrnia que ha pujat massa amunt.